La llegenda de la ciutat invisible de Kitej

La llegenda de la ciutat invisible de Kitej

Sinopsi

Fevrònia, una innocent camperola, aconsegueix salvar la seva ciutat de l’atac dels tàrtars. Va demanar un desig i es va complir: Kitej es va fer invisible als ulls del món. Però hi ha una porta secreta per accedir-hi. Rimski-Kórsakov va compondre un autèntic monument a l’ànima eslava –com el que reivindicava Tolstoi– fet música. En el debat etern entre Occident i Orient, el compositor va optar clarament pel segon univers, amb els seus misteris i llegendes ancestrals.  Una partitura que recull amb ambició wagneriana el patrimoni de la tradició musical russa, tant la popular com la religiosa, amb el poble (el cor) com a veritable protagonista central. Resulta sorprenent l’estreta relació que existeix entre aquesta òpera i el Liceu. Aquí se’n va representar la primera posada en escena fora de les fronteres russes i durant una dècada (1926-1936) va ser el títol preferit indiscutible del públic barceloní.

Òpera en quatre actes. Llibret de Vladimir Nikolàievitx Belski basat en la Crònica de Kitej d’I. S. Meledin, la novel·la Vlesankh de Pavel Ivànovitx Melnikov, cançons i èpiques recollides per Kirxa Danilov i alguns relats populars. Música de Nikolai Rimski-Kórsakov. Estrenada el 20 de febrer de 1907 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 2 de gener de 1926. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 25 de gener de 1970.

Durada:
Sinopsi

Fevrònia, una innocent camperola, aconsegueix salvar la seva ciutat de l’atac dels tàrtars. Va demanar un desig i es va complir: Kitej es va fer invisible als ulls del món. Però hi ha una porta secreta per accedir-hi. Rimski-Kórsakov va compondre un autèntic monument a l’ànima eslava –com el que reivindicava Tolstoi– fet música. En el debat etern entre Occident i Orient, el compositor va optar clarament pel segon univers, amb els seus misteris i llegendes ancestrals.  Una partitura que recull amb ambició wagneriana el patrimoni de la tradició musical russa, tant la popular com la religiosa, amb el poble (el cor) com a veritable protagonista central. Resulta sorprenent l’estreta relació que existeix entre aquesta òpera i el Liceu. Aquí se’n va representar la primera posada en escena fora de les fronteres russes i durant una dècada (1926-1936) va ser el títol preferit indiscutible del públic barceloní.

Òpera en quatre actes. Llibret de Vladimir Nikolàievitx Belski basat en la Crònica de Kitej d’I. S. Meledin, la novel·la Vlesankh de Pavel Ivànovitx Melnikov, cançons i èpiques recollides per Kirxa Danilov i alguns relats populars. Música de Nikolai Rimski-Kórsakov. Estrenada el 20 de febrer de 1907 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 2 de gener de 1926. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 25 de gener de 1970.

Fotos i vídeos
Enllaç copiat!