La conferència de Wannsee

Que 15 persones es reuneixin per determinar com exterminar a una població, d’entrada ja ens deixa clar que la obra que anem a veure no serà fàcil de pair. A més, si li sumem el factor que aquesta reunió està basada en fets reals, encara ens terroritza més que no sigui tot ficció. Va ser al 1942 quan 15 alts càrrecs del govern nazi d’Alemanya (militars, científics, advocats, matemàtics...) es van reunir a en una casa al costat del llac Wannsee. De fet, el nom d’aquesta mal denominada “conferència” prové del lloc de la reunió. I La conferència de Wannsee a la Casa de la Seda, de la mà de la companyia Exquis, ens porta aquesta reunió terrible al present. Com s’asseguren de deixar clar durant l’obra, les seves interpretacions tenen un objectiu clar: que no s’oblidin les barbaritats que s’han fet en el passat per no repetir la història en la actualitat. El lloc escollit per portar a terme aquesta obra no podria ser millor, ja que la sala de la Casa de la seda ambienta perfectament el saló fastuós on es va decidir i elaborar la “solució final” contra els jueus. Un text i unes interpretacions punyents que traspuen veritat i que remouen l’estómac a l’espectador.

La companyia Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l'objectiu d'evitar l'oblit d'un dels episodis més negres de la nostra historia, l'holocaust i el genocidi nazi.

15 actors reprodueixen la Conferència de Wannsee, la reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 i on 15 dirigents alemanys del Partit Nazi, van formalitzar la “Solució final”,  les accions “necessàries” per traslladar als jueus a camps d’extermini i un cop allà fossin sistemàticament aniquilats.  Aquest any es compleix el 75è aniversari d’aquella reunió.

Una reunió convocada bàsicament, per implicar a diferents instàncies del Reich i fer-los còmplices actius d'un genocidi que ja havia començat, una reunió per precisar detalls (que fer amb persones "mixtes" o jueus casats amb alemanys... ) i marcar ritmes i prioritats. En el moment de la reunió, les grans línies de l'Holocaust estaven ja decidides, emanades del mateix Hitler.

El lloc escollit per a la reunió va ser la vila Gross Wannsee situada en el número 56-58 de Am Grossen Wannsee al llac del mateix nom, al sud-est de Berlín i reconvertida en casa d’hostes per personal i convidats de les SS. Una reunió secreta.  La sala noble de la Casa de la Seda és un lloc idoni per aquesta proposta, les seves parets adomassades, els quadres i el mobiliari que respira sumptuositat poden recordar perfectament la sala on va tenir lloc realment.

No voldríem destacar cap de les interpretacions perquè hem de dir que la valorem com una proposta coral, on cadascú dels actors te el pes just i necessari en el paper que representa. Ens han agradat tots i cap, .... tots per com ho diuen, cap pel que han de dir. Els dos "promotors" de l'acte, Reinhard Heydrich (Carles Goñi), cap dels serveis de seguretat del III Reich i probablement una de les persones més cruels al servei de Hitler, i Adolf Eichmann (Jose Pérez-Ocaña) que fa de secretari i facilitador de l'acte, són els que porten el pes de la reunió i per tant de la representació que veiem. Per al director, Pavel Bsonek, Heydrich era el cap i Eichmann, el funcionari calculador, les mans.

Una proposta colpidora i que cal veure, perquè no hem de tancar els ulls a un passat que no ho és tant i fem nostres les paraules del director en senyalar paral·lelismes de l'època nazi amb l'actual: “Estem en aquest mateix moment perillós en què es trenca l'equilibri social i la balança s'inclina del costat extremista. En situacions de crisis és molt fàcil manipular a la gent”.

Si desitgeu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

20 de gener de 1942. 15 joves i cultes alemanys, ocupants de llocs d'importància en el govern Nazi, es reuneixen en una majestuosa casa propera al llac Wannsee per acordar els detalls de l'anomenada “Solució Final” al “problema” jueu.

75 anys després, mentre a la vida real l'extrema dreta torna a ocupar la que és la cadira política més influent del món, al teatre es recorda la fatídica trobada en la que es va segellar la mort de més de 6 milions de persones.

Llegeix la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-la-conferencia-wannsee/

Exquis Teatre (companyia dirigida pel polonès establert a Barcelona Pavel Bsonek) presenta durant el cicle de teatre Cicatrius quatre obres de teatre : “La nit d’Helver” (ambientada en l’Europa controlada pel feixisme la nit dels vidres trencats (9 de novembre de 1938)),“Wannsee”(reproducció de la conferència mantinguda el 20 de gener de 1942 a Berlín), “Protesta” (Tracta sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món) i “Leni” (Trobada fictícia entre 2 personatges reals Johnny Carson i Leni Riefenstahl, una directora de cinema coneguda per fer les pel·lícules del Tercer Reich), totes elles amb la finalitat d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més foscos de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi nazi.

 “La conferència de Wannsee”

El 20 de gener de 1942, el SS-Obersturmbannführer Adolf Eichmann, ajudat per Reinhard Heydrich es reuneixen juntament amb 13 dirigents nazis, amb l’objectiu “d’evacuar” (eliminar) a tots els jueus d’Europa. El lloc on transcorre la reunió és en una casa senyorial situada prop d’un llac anomenat Wannsee. D’aquella reunió va sortir el que ells anomenarien “la solució final”, terme que van utilitzar per ocultar la seva política d’assassinats en massa  a la resta del món.

 

Els participants a la conferència van ser homes cultes, amb estudis, la majoria d’ells jutges

La reunió s'assenyala com la primera discussió de la Solució final .

La discussió se centrà en l'objectiu “d'expulsar” els jueus del poble germànic.

S'avaluà el nombre de jueus a Europa.

Es presentà el pla de la deportació. Els SS són els determinants de  classificar els jueus i decidir el seu destí. Exposant les mesures a prendre d'evacuació tenint en compte l'edat i el país d'origen, el tractament de les persones amb “sang mixta”, ...

Es parla dels camps de concentració, del les càmeres de gas i dels crematoris.

Es parla del mètode (esterilització, separació per sexe, execucions massives, gasificació ( camions i càmeres), eutanàsia ( T4), electrocució,...).

Es calcula la quantitat de persones processades: 2.500 per hora, 60.000 al dia, 21.900.000 a l’any.

 

Per representar  “La Conferència de Wannsee” la companyia Exquis Teatre ha triat un espai escènic del tot realista; un dels salons principal de la Casa de la Seda, amb una decoració molt similar a la del palau on es van trobar els quinze dirigents nazis. Millor escenografia impossible!!!

Però perquè a mi no m’ha convençut del tot aquest muntatge?

Les interpretacions. Tret de quatre actors ( Òscar Intente, Edgar Moreno, Jose Pérez-Ocaña i Roger Batalla), a la resta no me’ls he cregut gens.  Començant per la interpretació de l’actriu Oriana Bonet, que per moments em va fer reviure la meva infantesa en el parvulari... No podia parlar de manera natural ?

Ni el posat gens creïble de Carles Goñi en el seu paper de Reinhard Heydrich.

Ho sento però no he vist en les interpretacions ni el cinisme, ni la ironia, ni el sarcasme d’aquells monstres, uns éssers tan macabres, capaços de portar a terme les pitjors de crueltats de la ment humana.

 

La part positiva d’aquesta obra és el missatge que vol transmetre .

És imprescindible no oblidar i recordar tots els episodis de la història, que d’alguna manera o d’altra, ens han marcat per la seva crueltat. D’aquesta manera, tot i que sigui dur i dolorós reviure moments dels que tots voldríem passar pàgina, és necessari insistir en recordant-los, per que mai més es tronin a repetir. Penseu que si no seguim lluitant contra l’oblit, d’aquí a poques generacions tot quedarà oblidat.

S’ha de seguir lluitant contra el feixisme, el fanatisme, el racisme i l’odi, i defensar els drets i la vida de les persones, perquè mai més es tornin a repetir les brutalitats que van succeir en els  camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka).

Una recomanació: Feu una ullada a la pel.lícula "La solución final" (Conspiracy) dirigida per Frank Pierson.

 

** 1/2

Anem a l'estrena de "La conferència de Wannsee" a La Casa de la Seda. Un espai més que adient per poder reproduir una de les conferències més detestable que ha tingut els últims anys. Parlem d'una reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 on 15 dirigents alemanys i del Partit Nazi van formalitzar la "Solució final per exterminar la qüestió jueva".

Com he comentat, l'espai és adient doncs encaixa amb la magnificència del lloc que representa. Però a la vegada juga una mica a la contra la poca visibilitat que deixen les butaques i el poc espai que tenen els actors.

Tret d'aquest petit inconvenient, la història és prou atractiva per estar pendent els 80-90 minuts que dura l'obra. En ser una obra coral, el pes de l'espectacle recau més en tota la història que no en un dels actors. Però a la vegada, hi ha alts i baixos en la mateixa.

El fort d'aquesta obra són els diàlegs que inicialment es van dir durant aquesta conferència. Paraules gèlides i sense cap humanitat que es van dient durant la reunió. Via inquietuds

Aquests dies es compleixen 75 anys de la reunió en què va decidir-se la Decisió Final, és a dir, l'holocaust jueu durant la Segona Guerra Mundial.

En els temps que corren és lloable que el teatre intenti fer memòria i recordar-nos fins a quin punt poden degenerar els règims democràtics. És la intenció d'aquesta Conferència de Wannsee, un muntatge que, malgrat faltar-li una mica de tensió, posa de manifest l'horror i la barbàrie d'aquest episodi històric. I ho fa, a més, en un entorn fora del teatre, la Casa de la Seda, que val la pena visitar.

Més informació a Somnis de teatre