Sinopsi
Laura Tamayo presenta aquest monòleg, una reflexió sobre la identitat amb referències a la colònia alemanya dels anys 50 a Namíbia, Kolmanskop, que després de ser una mina de diamants va ser enfonsada per la sorra del desert.
SINOPSI
A la Laura se li acumulen les històries. Com a tots. La van enterrant fins a fer-la desaparèixer, fins que ja no sap qui és ni on està. El pes de les històries és el pes de l’aigua. I la Laura és plena de bassals. Així que ha decidit fer un repàs de la seva vida per saber cap a on ha d’anar. Sembla que estigui fugint però en el fons està agafant impuls. Està agafant forces per explicar la seva història i així veure-la en els ulls dels altres i poder construir-se un relat sobre si mateixa. Això intenta la Laura, encara que les històries se li emboliquin i acabi perduda o perdi el fil. Això fa la Laura, aquí i ara, cada nit. Això és el que es fa a Kolmanskop.
Kolmanskop és una peça que reflexiona sobre la identitat a través d’una dona: la Laura. Kolmanskop és un camí al desert que uneix la infantesa amb l’àvia que serem. Kolmanskop és aquell lloc que el temps cobreix de sorra i que amaga alguna cosa que estem buscant. Aquella cosa que busques desesperadament fins a tornar-te boja i, quan desisteixes, busques el temps que vas perdre buscant. Això és el que es fa a Kolmanskop.
Kolmanskop va ser una colònia alemanya, als anys 50 a Namíbia, vora una mina de diamants. Quan els diamants es van acabar, el petit poble de casetes europees va ser engolit per la sorra. Encara avui es poden veure les restes enfosades en el desert.
