El profeta

Dóna gust veure com grups petits o modestos com La Calòrica no tenen cap mena de por d'enfrontar-se a projectes tan ambiciosos com aquest. I és que El profeta és un espectacle ambiciós per la seva idea original, per la seva concepció i pel seu desenvolupament. Les tres històries de l'obra, situades en tres espais i en tres èpoques diferents, s'entrecreuen entre si per explicar la dèbil frontera entre la vida i la mort, entre el que és real i el que és intangible (Déu, sense anar més lluny), o bé entre la ciència i allò que s'escapa a ella. A l'estil del Marburg de Guillem Clua, aquest text de creació col·lectiva -costa de creure realment que sigui així- va creant un entramat complex i a la vegada connectat, amb una bona colla de vasos comunicants.

La direcció d'Israel Solà és neta, elegant i molt efectiva. També ajuda al conjunt l'esforçada interpretació dels tres protagonistes, que malgrat la falta de matisos en algunes escenes acaba resultant homogènia i coherent. En definitiva, una peça ambiciosa però molt ben executada; amb alguns fragments feixucs, però amb un resultat global més que notable.

La setmana passada vàrem tenir l'encert de poder assistir a l'estrena de "EL PROFETA" la nova proposta de la Companyia La Calòrica, que és sense cap mena de dubte, és la que més ens ha satisfet.

La Calòrica porta molts mesos treballant en aquesta proposta escènica i s'ha intentat documentar el més possible dels diferents temes que aborda aquesta vegada i ho fa seriosament, abandonant almenys de moment aquella pàtina de comèdia que havien tingut sempre els seus espectacles.

El que realment intenten aborda ara és "la defensa d'allò en el que creus", i per fer-ho segurament no et queda més remei, que convertir-te en una mena de "PROFETA", amb els teus seguidors i opositors.

Per parlar d'aquest tema, han treballat conjuntament tots els membres de la Companyia durant molt de temps, investigant en profunditat i històricament, els tres temes que han volgut abastar en la seva visió dels fets. Malgrat que la dramatúrgia s'ha anat modificant durant el procés de creació i també durant els assajos, la persona que ha posat el fill a l'agulla i que ha escrit les paraules definitives del text, ha estat en Israel Solà, que a la vegada ha dirigit la proposta.

Aquesta vegada els actors han estat solament tres: Aitor Galisteo-Rocher, Esther Lòpez i Júlia Truyol, amb unes interpretacions que sincerament han estat per treure's el barret, amb un canvi de registre brutal, ja que ells interpretant tres històries diferents, que no expliquen de principi a fi, sinó que van intercalant escenes de les diferents històries durant tota la representació. Aquest aspecte és segurament el que més m'ha fascinat del seu treball.

Crec que el treball escènic de la Companyia La Calòrica, en aquest cas és excel·lent i malgrat ser un treball teatral de petit format, es mereix la meva màxima qualificació. Considero que és el millor treball, fins ara, de La Calòrica. Una proposta molt i molt recomanable.

Valoració sencera clicant AQUÍ

La Calòrica (que en aquesta ocasió no ha pogut comptar amb el seu dramaturg habitual, Joan Yago) s'ha llançat a la creació col·lectiva amb El profeta, un espectacle que dóna per fet que tothom en aquest món creu en alguna cosa i que equipara (perillosament) el coneixement científic i la fe (irracional) i té com a resultat un espectacle amb un missatge confús que, lluny de qüestionar creences, es limita a afirmar que, d'alguna manera, alguna cosa hi deu haver, encara que cada època l'ha anomenada de manera diferent.

Deixant de banda el contingut, però, estem davant d'un dels millors muntatges de La Calòrica pel que fa a la interpretació (els tres actors estan magnífics), la posada en escena (gens fàcil, ja que combina tres històries de tres èpoques diferents) i l'apartat tècnic.

Més informació a Somnis de teatre

Després de sis anys des del seu debut el 2010 i set propostes teatrals, és tot un goig veure a la Companyia La Calòrica créixer artísticament abordant temes cada vegada més ambiciosos i complexos. A El Profeta el grup ha optat, per primera vegada, per un to més seriós demostrant una certa maduresa que, si bé ja existia d’alguna manera en les intencions dels seus anteriors espectacles, mai s’havia manifestat de forma tan serena. L’obra combina tres trames on entren en conflicte la fe i la ciència per obrir una reflexió sobre aquesta lluita ideològica al llarg del temps. Dirigit (com sempre) per un eficaç i imaginatiu Israel Solà, el muntatge barreja drama i misteri afegint unes interessants pinzellades de ciència-ficció, terror i humor negre. Així, l’equip aconsegueix sortir victoriós d’un repte difícil on, a més, han hagut de prescindir del seu habitual dramaturg, Joan Yago, i d’alguns dels seus intèrprets més característics per incompatibilitat amb altres compromisos professionals. No obstant això, la seva identitat roman intacta i en plena forma. El joc de miralls que planteja o la riquesa intel·lectual dels seus diàlegs, per exemple, aconsegueixen, sense caure en la pedanteria, plantejar un conjunt d’idees tant suggerents com entretingudes. Potser, durant alguns moments, pot donar la sensació que els personatges de les diferents èpoques s’assemblen massa els uns amb els altres però no deixa de ser una manera de ser coherent amb el discurs intern de la història. Per últim, cal reivindicar un cop més l’impecable disseny d’escenografia a càrrec d’Albert Pascual que aporta el toc de qualitat estètica a una producció que, malauradament, compta amb un pressupost més baix del que mereixeria.

I confusa; a mi no m'ha entrat i al final demanava l'hora (em sembla que els futbol ho diuen així). Tres històries enllaçades (o no, segons alguns). Barreja de ficció i realitat (amb tocs de ficció)... Jo m'he avorrit. Al final, el que més m'ha interessat per morbo, saber si el mossèn estava embolicat sexualment amb la germana de la visionària, no ho he pogut aclarir, cagumdena.

Crítica completa » http://bit.ly/1srb9wc