Don Joan. Memòria amarga de mi

Extraordinario espectacle, un treball genial de Miguel Gallardo com actor i manipulador de titelles a mida humana al servei de un Don Juan inspirat en textos de Tirso de Molina, Zorrilla, Molière i Palau Fabre.Un Don Juan molt mes humà i proper que el Don Juan Tenorio sovint representat.El seu treball m´ atreviria a afirmar es perfecte, matiços i detalls que transmetren un realisme que consegeix que l espectador oblidi que esta devant de unes titelles, no sols per el tamany humá sino també per la força vital que desprenen en tot moment.Si afegim que la atmosfera creada desde que entres a la sala esta plenament conseguida, la sensaçio de entrar dintre un convent,aon el só, la musica, la iluminaçio tot al servei de una escenografia que cuida tots els detalls,sense oblidar les projeccions que ubican de forma perfecta, aquestes ultimes hores de Don Juan recluit al convent.Crec just apart Miguel Gallardo anomenar la direcció de Maria Castillo i valorar al máxim tothom que amb ell colabora, desde el constructor de les titelles fins els tecnics de iluminaçio, escenografia o musica, tots aquells que l envolten i fan posible un espectacle absolutament rodó. Satisfaççió per l exit conseguit i la prorroga del espectacle , desitja que la estada a la Vilella si es posible es vagi allargan pro voldria donar una sugerencia, que Oriol Broggi responsable de la programaçio de la Biblioteca tinguis en conte aquest treball i que en algun moment obris el seu espai a aquest Don Juan,dons el lloc emblematic de la Biblioteca seria un lloc idoni per donar encara mes brillantor a aquest convent aon Miguel Gallardo al servei de Don Juan dona una lliço de bon teatre.

Primera vegada que veig una obra de/amb titelles i no entenc com he pogut dir que m’agrada el teatre quan no havia viscut el que he sentit avui gràcies al Miquel Gallardo. Un Don Juan decrèpit però indomable, turmentat pel seu passat però sense voler renunciar al mateix. Una titella que amb la vida que l’insufla el Miquel, mereix per si sol un premi per la seva actuació. Quan es queda mirant-te directament, és impossible recordar que no és una persona.Una senzilla però efectiva ambientació (llàstima d’algun problema amb el so), jocs de llum que ajuden i molt, i un Miquel que actua i fa actuar.

Realment impressionant,gràcies per fer aquest espectacle.

Per més qualificatius que busqui per comentar el que he vist avui a La Vilella, us asseguro que em quedarè curt. Una fantàstica posada en escena amb la sala ambientada amb aroma d’encens, ens situa en la cel·la d’un convent on transcorre l’acció, complementat amb una perfecta il·luminació de tènue llum. És aquí on Miquel Gallardo amb un treball magistral, manipula i dóna vida a unes marionetes gegantes i és tal la perfecció que et fa dubtar en alguns moments si són personatges inanimats o actors reals. Així mateix compta amb el suport d’uns vídeos gravats per sis actrius, que representen a les amants que va tenir Don Juan. La musica i uns magnífics efectes ho acaben d’arrodonir. La paraula que resumeix tot això és BRUTAL. Us asseguro que desitges que no acabi i que l’hora i mitja de durada et resulta poc. Espero que aquest espectacle aquest any sigui premiat amb un o diversos guardons, i si no és així estarem de nou davant una altra injustícia. Després de tot el que he dit no fa falta que us digui que ho recomano, és que és imprescindible veure-ho..

Una passada. Un espectacle per gaudir del text, de la gran actuació, d’uns titelles amb molta personalitat i una escenografia original. Un gran treball el de fer 4 personatges sense lliscar ni un moment. Bravo!

Quatre actors, perquè aquestes titelles tenen vida pròpia. Això és el que aconsegueix Miquel Gallardo i la seva companyia. Un actor/titellaire d’una versatilitat impressionant. Vam gaudir molt ahir a La Vilella amb aquest Don Juan, una emocionant descoberta pels que no som espectadors habituals de teatre de titelles.