Sinopsi

Peeping Tom és una companyia que barreja dansa i teatre i que combina les atmosferes cinematogràfiques amb l’excepcional virtuosisme dels ballarins torna al Grec amb un dels espectacles clàssics del seu repertori.

SINOPSI

Els espectadors que van veure 32 rue Vandenbranden al Grec 2012 o Vader (Pare) al Grec 2014 ja estan desitjant tornar-se a submergir en l’univers paral·lel fet de records, al·lucinacions i malsons que Peeping Tom sap recrear tan bé. Ara la companyia porta a la ciutat un gran espectacle que encara no s’havia vist aquí, que permetrà als barcelonins recuperar la història d’una família burgesa en plena decadència els extravagants integrants de la qual es mouen en una mena de laberint, símbol d’un dèdal de pensaments del qual no poden escapar. Tot plegat constitueix una metàfora de l’existència i del teatre, d’una escena que no pertany als artistes més que de manera momentània, un espai provisional i sempre en lloguer (À louer) que els actors i ballarins es veuen impel·lits a reinventar i transformar a cada instant. L’espai, definit per un astut trompe-l’oeil, torna a ser el motor d’una creació que, aquest cop, pren com a tema central el caràcter efímer de l’art i, per extensió, de la vida.

Sinopsi

Peeping Tom és una companyia que barreja dansa i teatre i que combina les atmosferes cinematogràfiques amb l’excepcional virtuosisme dels ballarins torna al Grec amb un dels espectacles clàssics del seu repertori.

SINOPSI

Els espectadors que van veure 32 rue Vandenbranden al Grec 2012 o Vader (Pare) al Grec 2014 ja estan desitjant tornar-se a submergir en l’univers paral·lel fet de records, al·lucinacions i malsons que Peeping Tom sap recrear tan bé. Ara la companyia porta a la ciutat un gran espectacle que encara no s’havia vist aquí, que permetrà als barcelonins recuperar la història d’una família burgesa en plena decadència els extravagants integrants de la qual es mouen en una mena de laberint, símbol d’un dèdal de pensaments del qual no poden escapar. Tot plegat constitueix una metàfora de l’existència i del teatre, d’una escena que no pertany als artistes més que de manera momentània, un espai provisional i sempre en lloguer (À louer) que els actors i ballarins es veuen impel·lits a reinventar i transformar a cada instant. L’espai, definit per un astut trompe-l’oeil, torna a ser el motor d’una creació que, aquest cop, pren com a tema central el caràcter efímer de l’art i, per extensió, de la vida.

Opinions de l'espectacle 1
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
Enllaç copiat!