8 veces te dejo

La Laura i l’Steven. Sis anys, vuit ruptures. El text és una revisió en clau d’humor dels desencontres d’aquesta parella. Ella necessita més, ell necessita menys. I així s’ajunten i es separen, una vegada i una altra.

Gabriel Beck i Maja Cordonet ens deixen un bon gust de boca amb unes interpretacions fantàstiques. El que fan sobre l’escenari sembla fàcil, però no ho és. Aconsegueixen aquella naturalitat que pocs actors aconsegueixen imprimir als seus personatges. Interpreten amb mesura, interactuen amb naturalitat, es trepitgen les frases contínuament,... aconseguint que ens oblidem que són actors i que estem en un teatre. Això ja ens ho recorda un tercer personatge que actua a mode de narrador el qual permet salts en el temps, introdueix les escenes cada vegada més curtes i garanteix així el ritme progressivament accelerat de la funció.

Una proposta per passar una molt bona estona, tot gaudint d’una divertida història ben escrita i millor interpretada.

Quan un té un text intel·ligent entre les mans i uns actors competents i totalment disposats (excel·lents María José Cordonet i Gabriel Beck), es pot dir que la feina ja està mig feta. En el cas de 8 veces te dejo, que té els fonaments fermament plantats sobre aquestes dues columnes, l'èxit entre el públic està cantat. Un públic, per cert, que disculpa el greus problemes de visibilitat de la Sala Leopoldo Fregoli (La Seca), la pobre il·luminació i l'absència quasi total de coherència estilística. Ja sé que són coses supèrflues, i que no perjudiquen un bon espectacle que aguanta "lo que le echen", però si es resolguessin estaríem molt a prop de l'excel·lència absoluta. Potser més endavant, i en alguna altra sala, s'aconseguirà... perquè estic segur que tenim espectacle per temps.

Així anomenen aquest teatre en que l'espectador li sembla que veu el que passa en una casa qualsevol a través d'una finestra o o pel forat del pany. Aquí espiem a una parella al llarg de la seva relació de sis anys... i vuit trencaments. L'obra no segueix el temps cronològicament, però no tenim cap problema perquè apart de la parella, tenim a un tercer actor que és una mena de narrador que atura el relat, el fa continuar, interacciona amb els espectadors... una troballa. Una boníssima direcció ha portat els tres actor a l'excel·lència. L'accent argentí un valor afegit que enriqueix els diàlegs. No us la perdeu!

Llegir més.

Divertida, fresca, sense complicacions aparents: intel·ligent. Ho fan amb tanta naturalitat que sembla que no estiguin actuant.  Comèdia romàntica. Amors i desamors. Taula i sofà. Teatre argentí que, com de costum, té el seu gran pilar en la interpretació. Gran treball de Gabriel Beck (actor, dramaturg i director) i de María José Cordonet (com més avança la representació, cada cop la vas trobant més interessant, més intel·ligent, més guapa). Dissabte 29 és el seu darrer dia a Porta 4. No la deixeu passar. És l’unica manera que tenim els espectadors de fer-los saber que no volem que ens deixin.